-
No és molt conegut, però el bulgur és un dels ingredients més utilitzats en la cuina de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord, sent la base de guisats o per a amanides, normalment remullat en aigua. Per entendre’ns, el bulgur en realitat és sinònim de “blat partit”, però és una versió més elaborada, ja que s’obté per cocció prolongada dels grans de blat i la seva posterior assecat.Hi ha diversos tipus de bulgur, segons el tipus de blat usat, un més vermell i un altre de color més groc, gairebé ros. Segons el gruix hi ha de gra fi o gruixut. Un cop cuit el resultat és molt similar a la sèmola del cous-cous. De fet, un dels plats en què més s’utilitza, el tabbuleh, es fa de la mateixa manera amb bulgur, a l’Orient Mitjà, i amb sèmola, al Marroc. Els usos culinaris més freqüents, a part del tabbuleh, són guisats de verdures en què s’utilitza igual que l’arròs, amb el qual té moltes similituds nutricionals.
Efectivament, el bulgur aporta gran quantitat de midó, procedent del blat amb el qual s’elabora, i per tant representa una font apreciable de carbohidrats de bona qualitat, que proporciona gran quantitat d’energia a l’organisme, igual que la pasta, l’arròs i altres cereals. Per això no ha de ser consumit en excés per diabètics, encara que per contra és molt adequat per a esportistes o persones en creixement o convalescents, sent a més de fàcil digestió i assimilació. El seu contingut en greixos és escàs, pel que no ve malament per a persones que tenen cura el seu colesterol.
Encara que sol ser difícil de trobar, a EcoRiver oferim normalment aquest riquíssim cereal. Pregunta’ns i sabrem assessorar més sobre els seus usos.
-
El vi de Porto (o en català, simplement oporto) és un vi portuguès provinent de la Vall del Douro, fortificat i dolç, molt recomanable amb xocolates i altres postres de sabors complexos.Existeixen tres tipus de Porto: white, ruby i Tawny. El Porto White es tracta d’un vi blanc, ideal per harmonitzar amb ametlles i preparacions que la utilitzin. D’altra banda, el ruby i el Tawny són negres, però es tracta de dues varietats amb notables diferències.
El ruby, en ser més jove, és un vi de color més brillant i intens, per això porta el nom d’aquesta pedra preciosa. El fet que s’embotella en estar llest -en comptes de passar-ho per bóta- fa a més que conservi més de les seves notes fruiters. El ruby en general és el més accessible, i el de sabors més forts, encara que no necessàriament més complexos.
El tawny és una barreja de vins de diferents anyades que s’afinen en bóta durant diversos anys (freqüentment 5, 10 i 20 anys). El seu color és més semblant a tonalitats terracota i la seva transparència més evident. Els seus aromes deriven cap nous i fruits secs o confitat, i es tornen més delicats i complexos. Encara que segueix sent dolça, aquesta sensació es torna també més suau que en el ruby. Per ser més complex en les seves característiques i elaboració, és també més costós.
No vol dir que un sigui millor que l’altre; el ruby és excel·lent per acompanyar postres, per fer receptes especials o per degustar al final d’un àpat; el tawny és ideal per a aquests moments de calma en què volem un vi amb àmplies branques de sabor i perfum, un vi que requereix temps per apreciar-lo.
-
Diem que un meló està cogombre quan encara no ha madurat el suficient per adquirir el seu típic sabor dolç que el converteix en una de les fruites més sucoses i refrescants de l’estiu.
Es creu que els seus orígens són Africans, estenent-se al llarg dels anys per diversos països, fins que en temps de Jesucrist va arribar a Espanya, per mitjà dels àrabs. Per aquella època eren petits i gens dolços, però gràcies a la hibridació, van guanyar en volum i sabor.
El meló està disponible pràcticament tot l’any, però la seva millor època se situa entre abril i octubre.
Aquesta fruita presenta una proporció molt elevada d’aigua (90-95%), cosa, que no la fa recomanable com a postres, ja que dilueix massa els sucs gàstrics, entorpint la digestió. Antigament hi havia el costum de consumir-la abans dels àpats.
El meló aporta sucres naturals en una proporció moderada(5%), vitamines (C, B1,B6, Àcid fòlic), Betacarotens i minerals(potassi, ferro, magnesi). Es tracta d’un bon remei en casos de deshidratació, estats febrils i sudoració excessiva.
La composició nutricional del meló el converteix en un bon aliat per la funció renal, i resulta especialment indicat (pels seus efectes alcalinitzants i diürètics) a qui pateix infeccions recurrents o càlculs urinaris, així com als estats incipients d’insuficiència renal.
-
(Extracte i traducció d’un article de La Vanguardia de C. Jolonch)
Aigües netíssimes i corrents marins càlids i freds que conflueixen aliant-se per nodrir la cadena alimentària oceànica, són alguns dels factors que contribueixen a que Islàndia tingui els caladors més rics de l’Atlàntic Nord i a que la frescor, el color blanc i el gruix del seu bacallà resultin inigualables.
Un país minúscul amb un producte exquisit que majoritàriament ven a l’exterior (ells consumeixen l’1% del que pesquen) i que té en els països europeus al seu client majoritari, consumidor d’entre el 70 i el 80 per cent de la totalitat. Un producte que exalça la cuina popular, que encaixa en l’alta cuina i en l’avantguarda gastronòmica. Un ingredient que ocupa pàgines i pàgines en els receptaris d’Espanya i Portugal, en què es recull el més ampli mostrari de les mil i una formes de cuinar aquest versàtil peix absolutament integrat en les seves cultures culinàries…
La qualitat de la carn blanca d’aquest animal, que en tallar-lo forma delicades làmines, sumada a l’obstinació en la investigació científica o l’obsessió per la pesca sostenible, de la qual els islandesos han fet bandera, constitueix un exemple de cerca de l’excel·lència en aquest llarg procés que va de l’oceà a la taula. Des de la captura, respectuosa amb l’hàbitat, fins a la posterior manipulació, l’emmagatzematge i el procés de salat, tot és important.
Abans de l’any 1100 els víkings ja salaven el peix per conservar-lo. Els seus mètodes primitius poc tenen a veure amb el coneixement actual que permet controlar els moments idonis per a la captura, una cura precisa i un domini de la temperatura i la humitat que es requereixen per a l’emmagatzematge. Tot perquè el producte del qual s’enorgulleixen els islandesos arribi impecable fins al consumidor final. De l’ús exclusiu del salat en sec s’ha passat a diversos mètodes dividits en diverses etapes, que inclouen el presalat (injecció i salmorra), el salat en sec i l’emmagatzematge fins que el peix obté el punt òptim de curació.
El bacallà salat rehidratat i posteriorment cuinat posseeix un contingut energètic similar al del peix fresc i és una font de proteïna i olis omega amb un baix contingut gras. Per tot això, encaixa perfectament amb una dieta saludable.
-
A propòsit de la nostra oferta de rom Negrita d’aquesta setmana, se’ns va acudir explicar la veritable història d’aquesta popular beguda.
El naixement del rom va tenir el seu origen en la cultura àrab. Van ser ells qui van portar la canya de sucre perquè, un cop comencés el procés colonitzador, aquesta fos portada a les Amèriques pels colonitzadors espanyols, pel que va començar a conrear-se en aquests llocs. Posteriorment, i després d’instal·lar-se els francesos i els britànics a la zona del Carib, més concretament a les Antilles, aquests adopten el seu cultiu i posterior transformació.
Igual que altres begudes com el tequila, el rom passa pels processos de fermentació i destil·lació, i les fases per elaborar-lo són les següents:
• A través de la fermentació de la canya de sucre , es converteixen les sacaroses de la mateixa en alcohol, agregant-li posteriorment llevat i aigua per continuar amb el procés.
• Per depurar el suc obtingut es realitza la destil·lació del mateix durant dues o més vegades per eliminar qualsevol residu restant.
• En bótes es procedeix a la següent fase de la seva elaboració: l’envelliment. Segons la durada, obtenim diferents varietats de rom.
• Finalment , combinant diferents roms amb graus d’envelliment desiguals, s’obté la característica producció de cada zona.Associat principalment als països centreamericans i de parla castellana , és cert que aquests són els més rellevants pel que fa a la seva producció, si bé hi ha altres països productors que veurem a continuació:
• Països amb arrels hispanes: destaca Cuba entre tots, seguit per Puerto Rico, la República Dominicana, Colòmbia, Veneçuela, etc…, i fins i tot Espanya.
• Països amb herència britànica: com són les Bermudes, Jamaica i les Barbados.
• Països d’origen francès: sent la Martinica i les illes Guadalupe els seus majors exponents.Són precisament els països productors els seus majors consumidors, encara que la seva presència també és important en altres països com EUA i a Europa .
-
INGREDIENTS:4 tomàquets
1 tassa de pèsols
1 cullerada de maionesa
1 patata
250gr. de tofu natural
1 pastanaga
½ ceba
salPREPARACIÓ:
Es fan coure la patata, la pastanaga i els pèsols amb poca aigua i una mica de sal.Un cop cuit hi afegim la ceba i el tofu ben picats, a més de la maionesa.
Barregem bé, fins a obtenir una pasta homogènia.
Buidem la polpa dels tomàquets i els farcim amb la pasta anterior.
Abans de servir, podem adobar els tomàquets amb una mica d’alfàbrega i ou ratllat.
-
A les nostres Ofertes de Primavera podeu trobar a River una oferta de xistorra d’Andorra, i que millor que fer uns ous trencats amb elles!
INGREDIENTS
• 1 kg de patates o trumfes
• 6 ous grans
• 1 ceba i una cullereta de mel
• Oli d’oliva verge extra (per fregir les patates i passar els ous)
• sal
• 150 g de xistorra d’Andorra
Pelem les patates, les rentem en aigua freda i les tallem a rodanxes de mig centímetre, és a dir, patates forneres. També les podeu tallar en tires, el resultat és similar però menys vistós a l’hora de presentar el plat. Eixuguem les patates amb paper absorbent de cuina i reservem.
Posem una paella ben gran al foc amb l’oli d’oliva verge extra. Escalfem l’oli, fem un tros de patata i quan surtin bombolles afegim la resta. Fregim a foc mitjà durant uns 10-12 minuts aproximadament. És important que no quedin molt cruixents però tampoc cuites, heu d’anar punxant per saber quan estan en aquest punt mitjà.
Retirem les patates amb una escumadora i les escorrem bé. Salem i reservem en una font. Retirem l’oli de la paella. Aquest oli el podeu utilitzar perfectament per a altres receptes.
Per a aquesta recepta preparem la ceba lleugerament caramel·litzada amb una mica de mel, molt poca, només per donar-li un lleuger sabor dolç. Hem de pelar-les i tallar-les a rodanxes molt fines. En la mateixa paella que hem utilitzat per fregir les patates afegim una mica d’oli d’oliva i sempre a foc baix afegim tota la ceba. Quan vegem que comença a deixar anar aigua pugem una mica la temperatura perquè es dauri.
Baixem el foc i salem, remenem amb una cullera de fusta durant uns 5 minuts i afegim 1 cullerada de mel. Remenem perquè es caramel·litzi i quan veiem que la mel s’està pegant a la ceba retirem a un plat.
El punt clau de la recepta està en els ous. Afegim a la mateixa paella 1 cullerada d’oli de les patates i fregim els ous sense que acabin de quallar, no han de quedar molt fets (el rovell ha d’estar líquid). Afegim a la paella la ceba i patates i trenquem els ous amb una cullera de fusta.
Només ens queda preparar la xistorra. Posem una paella al foc i sense posar oli afegim la xistorra tallada en trossos. Fregim a la planxa a foc baix durant 5 minuts, a poc a poc veureu que el mateix embotit va deixant anar greix en què es cuina. Traiem de la paella i traiem l’excés de greix amb una mica de paper absorbent.
Presentem aquests ous trencats en un gran plat amb els trossos de xistorra per sobre com més t’agradi. Aquest plat s’ha de servir immediatament i ben calent. -
Bodegas Torres acaba de treure al mercat Natureo, el primer vi sense alcohol a Espanya amb tan sols 0,5 graus.
Partint d’un vi blanc aromàtic, que ha fermentat durant dues setmanes, es treu l’alcohol -per mètodes purament físics- fins a arribar a només 0,5 % d’alcohol mitjançant el sistema conegut com a Spinning Cone Column (sistema d’evaporació al buit amb columnes de cons rotatius). La varietat de raïm seleccionat per a l’elaboració d’aquest nou producte ha estat el moscatell, procedent principalment de la finca Can Gomá de la família Torres, en el límit septentrional de la denominació d’origen Penedès.
Després de diversos anys de recerca, el resultat és un vi que en nas destaca per les aromes florals de pomes verdes, préssecs cítrics, mentre que en boca resulta fresc i alegre.
Natureo és un producte natural que ha estat pensat per a aquells col·lectius que per determinades raons no puguin consumir vi: conductors, dones embarassades, consumidors amb creences o religions determinades, etcètera. Així mateix Natureo és un vi ideal per acompanyar les millors receptes com a aperitius, amanides, pastes, carns blanques i peixos.
Ho pots trobar en la nostra promoció d’Ofertes de Primavera. https://www.river.ad/info-cabecera.html -
La pròpia salut, la preservació del medi ambient, la protecció dels animals i la natura, i el sabor són alguns dels motius per consumir productes ecològics.
Alguns especialistes en nutrició afirmen que una part de les malalties degeneratives tenen el seu origen en l’alimentació.
Els aliments ecològics estan lliures de residus procedents de pesticides, antibiòtics, fertilitzants sintètics, additius i conservants, molts d’ells emprats a l’agricultura convencional per eliminar insectes o plagues i combatre malalties. A l`agricultura ecològica està prohibit utilitzar organismes genèticament modificats (OGM). El seu cultiu pot tenir conseqüències negatives per al medi ambient i manquen investigacions sobre les conseqüències a llarg termini de consumir transgènics.
Actualment existeix una gran preocupació per l’ús creixent dels antibiòtics a la ramaderia tradicional i els possibles efectes sobre la salut humana.
El reglament europeu prohibeix l’ús dels antibiòtics a la ramaderia ecològica. Es té cura del bestiar de manera preventiva, prescindint de l’administració d’antibiòtics, tranquil•litzants i hormones.Es respecta al màxim el benestar animal.
Pel que fa a la habitabilitat de les granges, a Europa s’ha creat una normativa específica per a la ramaderia ecològica amb l’objectiu d’evitar l’estrès dels animals, els quals creixen al seu ritme natural i en unes condicions de vida adequades. La seva alimentació consisteix en farratges naturals, i pinsos ecològics exempts de pesticides i fertilitzants transgènics.
Els aliments ecològics no contenen pesticides.
Centenars de pesticides químics són utilitzats habitualment a l’agricultura convencional: el seu ús pot ser perjudicial per a la salut del treballador agrícola alhora que aquestes substàncies causen un greu dany al medi ambient, i tenen un cost econòmic addicional, ja que és necessari eliminar els residus que els pesticides deixen a la natura.
Respectar el medi ambient és una de les màximes dels productes ecològics, al consumir-los col•laborem en la preservació del medi ambient i minimitzem la contaminació de la terra, l`aigua i l`aire. L’agricultura ecològica respecta l’equilibri de la natura, contribuint a la preservació de l’ecosistema i al desenvolupament rural sostenible.Els aliments ecològics tenen nivells màxims de qualitat.
Des del camp a la taula, aquests productes estan subjectes a un control rigorós: mitjançant el reglament europeu 2092/91, tots els agents que intervenen a la cadena agroalimentària són sotmesos a la inspecció de les matèries primeres utilitzades en el procés d’elaboració, envasat, etiquetat, etc, per mitjà de les empreses de control i dels certificats ecològics.
Són més saborosos.
Els aliments ecològics recuperen els sabors originals, degut a que les plantes són fertilitzades orgànicament. Aquestes creixen més sanes i es desenvolupen de millor manera, conservant l’autèntic aroma, color i sabor.
Per aquesta raó, els productes ecològics són els preferits per molts consumidors, ja que conserven el gust de cada ingredient i el seu sabor tradicional.Rosa Basaganya
Cap d’EcoRiver -
El tofu és la pedra angular del vegetarianisme i veganisme i les seves característiques són múltiples. És una font de calci superior a la llet i a més posseeix nivells tan alts de proteïna que és possible substituir la carn i els ous per mitjà d’aquesta substància. El tofu és un aliment 100% vegetal elaborat a partir del gra de soja, aliment molt nutritiu i baix en greixos saturats amb un alt contingut de proteïnes i aminoàcids. Conté vitamines del grup B, vitamina E i més de minerals (calci, fòsfor, ferro, potassi). Si fa pocs anys el tofu ecològic era un gran desconegut, en l’actualitat, cada dia més gent ho inclou en la seva dieta per la quantitat de beneficis que aporta a la salut.L’Institut de Medicina Preventiva a Xangai assegura que és anticancerígena i que redueix el colesterol dolent i augmenta les defenses.
Propietats del tofu
- És un aliment més suau i digestiu que els aliments rics en proteïnes com la carn, els ous o la llet, etc.
- És baix en calories.
- No té colesterol ia més ajuda a reduir els nivells de colesterol en sang.
- Conté abundant lecitina ( bona per al colesterol i la memòria ).
- Té més calci i minerals que la carn ( un tros de 225 g proporciona el 38% del calci diari recomanat ).
- Sense antibiòtics, hormones i altres components utilitzats en l’engreix del bestiar.
- Sense conservants, ni colorants ni productes químics.
Aquest aliment té múltiples preparacions, ja que adquireix els sabors pel que bé condimentat, rostit, a la planxa i fins i tot fregit és un plat que podria fer-te progressar en el teu intent per disminuir el consum de carn.
-
Visita
El vi de Porto (o en català, simplement oporto) és un vi portuguès provinent de la Vall del Douro, fortificat i dolç, molt recomanable amb xocolates i altres postres de sabors complexos.
