-
La Quinua Reial, és una varietat de quinoa originària de la zona salina de Uyuni, a més de 3.600 m d’altitud. Ja estava considerada de gran importància nutricional en l’època dels inques. Va servir com a aliment prioritari a les civilitzacions precolombines i encara avui dia segueix sent la base de l’alimentació dels habitants de L’Altiplà Bolivià.
És l’únic aliment vegetal que conté tots els aminoàcids essencials, vitamines, i oligoelements que el cos humà necessita. I comparada amb altres cereals, té una quantitat més important de fòsfor, potassi, magnesi, ferro, i calci, sent molt pobre en calories. No conté gluten, és rica en fibra, ajuda a reduir el colesterol i és de fàcil digestió.
La seva excel·lent composició nutricional ha permès incloure la quinoa com a possible aliment alternatiu a la dieta dels astronautes de la NASA, durant els vols espacials de llarga duració.
Les Nacions Unides van declarar el 2013, com a l’any internacional de la quinoa.Tots els productes de la gamma Quinua Reial, han estat elaborats amb quinoa reial ecològica de comerç just i consum responsable. L’associació encarregada de la seva producció és ANAPQUI (Associació Nacional de Productors de Quinoa), una entitat sense ànim de lucre que inverteix els beneficis de l’exportació d’aquest cereal en millorar les condicions de vida dels agricultors i habitants de la zona.
A EcoRiver podeu trobar un ampli assortiment de productes d’aquesta gamma: Quinua Reial blanca, Quinua Reial vermella, Quinua Reial negra. Farina, flocs, pastes de sopa, a més de la refrescant beguda vegetal d’arròs i Quinua Reial, i el deliciós xarop elaborat amb la Quinua Reial Boliviana.
Únic al mercat que donarà un toc diferent en infusions, postres, tes, cafès, endolcint també les torrades i biscotes de l’esmorzar. -
Mousse d’espàrrecs i tofu
Ingredients:
400 g. d’espàrrecs
250 g. tofu natural
1 clara d’ou
2 rovells d’ou dur
1 cullerada d’oli d’oliva
1 cullerada de suc de llimona
sal i pebre
crostonsPreparació:
Es couen els espàrrecs durant 5 minuts. S’escorren bé i es passen pel passapuré, reservant unes quantes puntes per a la decoració final.
A continuació es posen de nou al foc per eliminar l’excés d’aigua.
Es trituren a la batedora els rovells dels ous durs amb el tofu, l’oli, el pebre i la sal.
Després ho barregem amb el puré d’espàrrecs i el suc de la llimona.
Pugem la clara a punt de neu i incorporem lentament la crema d’espàrrecs.
Ho servim en copes i decorem amb les puntes d’espàrrec i els crostons.
-
L’stevia és un edulcorant natural amb importants beneficis i propietats per a l’organisme. Es considera la planta més dolça de la terra i és originària de les comunitats aborígens del Paraguai, sent actualment conreada a l’Amazones i moltes altres parts del món.
Avui per avui, s’ha convertit en una opció més que vàlida per endolcir naturalment tot tipus de preparacions. Però el seu ús va més enllà d’això, ja que és tota una garantia per a la salut.
- Un endolcidor natural meravellós i sense calories: Conté carbohidrats, proteïnes, vitamines i minerals. Les seves fulles són 30 vegades més dolces que el sucre, no conté calories i té efectes beneficiosos en l’absorció del greix i la disminució de la pressió arterial.
- És apta per diabètics: El més sorprenent és que no afecta els nivells de sucre en sang, molt per contra, s’han demostrat les seves propietats hipoglucèmiques. A més, millora la tolerància a la glucosa, el que ha provocat la seva indicació en pacients diabètics.
- Genial en la dieta per aprimar-se: D’altra banda, és una arma eficaç en la lluita contra l’obesitat, no només perquè ajudarà a disminuir la ingesta de calories, sinó perquè a més redueix la gana i la necessitat de consumir dolços de diferent tipus.
- És bona per a la pell: Ajuda amb substàncies a la pell per reduir l’aparició d’arrugues, línies d’expressió i potes de gall, ja que resulta molt antioxidant gràcies a una substàncies anomenades esteviòsids.
- Sense contraindicacions a la vista: Fins al moment, no reporten efectes negatius de cap classe.
Vols saber una mica més o provar la stevia? Passa per EcoRiver i pregunta al nostre personal.
-
No és molt conegut, però el bulgur és un dels ingredients més utilitzats en la cuina de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord, sent la base de guisats o per a amanides, normalment remullat en aigua. Per entendre’ns, el bulgur en realitat és sinònim de “blat partit”, però és una versió més elaborada, ja que s’obté per cocció prolongada dels grans de blat i la seva posterior assecat.
Hi ha diversos tipus de bulgur, segons el tipus de blat usat, un més vermell i un altre de color més groc, gairebé ros. Segons el gruix hi ha de gra fi o gruixut. Un cop cuit el resultat és molt similar a la sèmola del cous-cous. De fet, un dels plats en què més s’utilitza, el tabbuleh, es fa de la mateixa manera amb bulgur, a l’Orient Mitjà, i amb sèmola, al Marroc. Els usos culinaris més freqüents, a part del tabbuleh, són guisats de verdures en què s’utilitza igual que l’arròs, amb el qual té moltes similituds nutricionals.
Efectivament, el bulgur aporta gran quantitat de midó, procedent del blat amb el qual s’elabora, i per tant representa una font apreciable de carbohidrats de bona qualitat, que proporciona gran quantitat d’energia a l’organisme, igual que la pasta, l’arròs i altres cereals. Per això no ha de ser consumit en excés per diabètics, encara que per contra és molt adequat per a esportistes o persones en creixement o convalescents, sent a més de fàcil digestió i assimilació. El seu contingut en greixos és escàs, pel que no ve malament per a persones que tenen cura el seu colesterol.
Encara que sol ser difícil de trobar, a EcoRiver oferim normalment aquest riquíssim cereal. Pregunta’ns i sabrem assessorar més sobre els seus usos.
-
Diem que un meló està cogombre quan encara no ha madurat el suficient per adquirir el seu típic sabor dolç que el converteix en una de les fruites més sucoses i refrescants de l’estiu.
Es creu que els seus orígens són Africans, estenent-se al llarg dels anys per diversos països, fins que en temps de Jesucrist va arribar a Espanya, per mitjà dels àrabs. Per aquella època eren petits i gens dolços, però gràcies a la hibridació, van guanyar en volum i sabor.
El meló està disponible pràcticament tot l’any, però la seva millor època se situa entre abril i octubre.
Aquesta fruita presenta una proporció molt elevada d’aigua (90-95%), cosa, que no la fa recomanable com a postres, ja que dilueix massa els sucs gàstrics, entorpint la digestió. Antigament hi havia el costum de consumir-la abans dels àpats.
El meló aporta sucres naturals en una proporció moderada(5%), vitamines (C, B1,B6, Àcid fòlic), Betacarotens i minerals(potassi, ferro, magnesi). Es tracta d’un bon remei en casos de deshidratació, estats febrils i sudoració excessiva.
La composició nutricional del meló el converteix en un bon aliat per la funció renal, i resulta especialment indicat (pels seus efectes alcalinitzants i diürètics) a qui pateix infeccions recurrents o càlculs urinaris, així com als estats incipients d’insuficiència renal.
-
4 tomàquets
1 tassa de pèsols
1 cullerada de maionesa
1 patata
250gr. de tofu natural
1 pastanaga
½ ceba
salPREPARACIÓ:
Es fan coure la patata, la pastanaga i els pèsols amb poca aigua i una mica de sal.Un cop cuit hi afegim la ceba i el tofu ben picats, a més de la maionesa.
Barregem bé, fins a obtenir una pasta homogènia.
Buidem la polpa dels tomàquets i els farcim amb la pasta anterior.
Abans de servir, podem adobar els tomàquets amb una mica d’alfàbrega i ou ratllat.
-
La pròpia salut, la preservació del medi ambient, la protecció dels animals i la natura, i el sabor són alguns dels motius per consumir productes ecològics.
Alguns especialistes en nutrició afirmen que una part de les malalties degeneratives tenen el seu origen en l’alimentació.
Els aliments ecològics estan lliures de residus procedents de pesticides, antibiòtics, fertilitzants sintètics, additius i conservants, molts d’ells emprats a l’agricultura convencional per eliminar insectes o plagues i combatre malalties. A l`agricultura ecològica està prohibit utilitzar organismes genèticament modificats (OGM). El seu cultiu pot tenir conseqüències negatives per al medi ambient i manquen investigacions sobre les conseqüències a llarg termini de consumir transgènics.
Actualment existeix una gran preocupació per l’ús creixent dels antibiòtics a la ramaderia tradicional i els possibles efectes sobre la salut humana.
El reglament europeu prohibeix l’ús dels antibiòtics a la ramaderia ecològica. Es té cura del bestiar de manera preventiva, prescindint de l’administració d’antibiòtics, tranquil•litzants i hormones.Es respecta al màxim el benestar animal.
Pel que fa a la habitabilitat de les granges, a Europa s’ha creat una normativa específica per a la ramaderia ecològica amb l’objectiu d’evitar l’estrès dels animals, els quals creixen al seu ritme natural i en unes condicions de vida adequades. La seva alimentació consisteix en farratges naturals, i pinsos ecològics exempts de pesticides i fertilitzants transgènics.
Els aliments ecològics no contenen pesticides.
Centenars de pesticides químics són utilitzats habitualment a l’agricultura convencional: el seu ús pot ser perjudicial per a la salut del treballador agrícola alhora que aquestes substàncies causen un greu dany al medi ambient, i tenen un cost econòmic addicional, ja que és necessari eliminar els residus que els pesticides deixen a la natura.
Respectar el medi ambient és una de les màximes dels productes ecològics, al consumir-los col•laborem en la preservació del medi ambient i minimitzem la contaminació de la terra, l`aigua i l`aire. L’agricultura ecològica respecta l’equilibri de la natura, contribuint a la preservació de l’ecosistema i al desenvolupament rural sostenible.Els aliments ecològics tenen nivells màxims de qualitat.
Des del camp a la taula, aquests productes estan subjectes a un control rigorós: mitjançant el reglament europeu 2092/91, tots els agents que intervenen a la cadena agroalimentària són sotmesos a la inspecció de les matèries primeres utilitzades en el procés d’elaboració, envasat, etiquetat, etc, per mitjà de les empreses de control i dels certificats ecològics.
Són més saborosos.
Els aliments ecològics recuperen els sabors originals, degut a que les plantes són fertilitzades orgànicament. Aquestes creixen més sanes i es desenvolupen de millor manera, conservant l’autèntic aroma, color i sabor.
Per aquesta raó, els productes ecològics són els preferits per molts consumidors, ja que conserven el gust de cada ingredient i el seu sabor tradicional.Rosa Basaganya
Cap d’EcoRiver -
El tofu és la pedra angular del vegetarianisme i veganisme i les seves característiques són múltiples. És una font de calci superior a la llet i a més posseeix nivells tan alts de proteïna que és possible substituir la carn i els ous per mitjà d’aquesta substància. El tofu és un aliment 100% vegetal elaborat a partir del gra de soja, aliment molt nutritiu i baix en greixos saturats amb un alt contingut de proteïnes i aminoàcids. Conté vitamines del grup B, vitamina E i més de minerals (calci, fòsfor, ferro, potassi). Si fa pocs anys el tofu ecològic era un gran desconegut, en l’actualitat, cada dia més gent ho inclou en la seva dieta per la quantitat de beneficis que aporta a la salut.
L’Institut de Medicina Preventiva a Xangai assegura que és anticancerígena i que redueix el colesterol dolent i augmenta les defenses.
Propietats del tofu
- És un aliment més suau i digestiu que els aliments rics en proteïnes com la carn, els ous o la llet, etc.
- És baix en calories.
- No té colesterol ia més ajuda a reduir els nivells de colesterol en sang.
- Conté abundant lecitina ( bona per al colesterol i la memòria ).
- Té més calci i minerals que la carn ( un tros de 225 g proporciona el 38% del calci diari recomanat ).
- Sense antibiòtics, hormones i altres components utilitzats en l’engreix del bestiar.
- Sense conservants, ni colorants ni productes químics.
Aquest aliment té múltiples preparacions, ja que adquireix els sabors pel que bé condimentat, rostit, a la planxa i fins i tot fregit és un plat que podria fer-te progressar en el teu intent per disminuir el consum de carn.
-
Quan estem a dieta cal buscar aliments que aportin poques calories, però que alhora siguin nutritius i produeixin sacietat. Una bona alternativa són les galetes d’arròs, que podem trobar de varietats diferents. Les galetes d’arròs contenen molt baixa quantitat de greixos i sucres, aporten proteïnes, hidrats de carboni, ferro, fòsfor, vitamina by calci, i el millor és que produeixen molta sacietat. Amb una unitat se’t va la gana, sobretot si la untes amb formatge blanc descremat o melmelada light.
Aquestes galetes són lleugeres, de manera que l’aportació calòrica és molt baixa, encara que això no vol dir que puguem abusar i menjar-nos un paquet sencer. Recorda que cap aliment és bo menjat en excés i tots engreixen per més light que siguin.
Les galetes d’arròs no contenen gluten, pel que són aptes per a persones amb celiaquia. A més, són de fàcil digestió i són ideals per consumir durant l’esmorzar. També podem fer petites pizzes utilitzant com a base el disc d’arròs inflat salat. Li poses una cullerada de salsa de tomàquet lleugera i formatge cremós descremat. Tres minuts de forn i llista per menjar. El mateix pots fer amb una llesca de pa lactal light.
Aquesta setmana a River podràs trobar les galetes d’arròs Bjorg l’irresistible preu de 0,65 €
-
Hi ha diferents tipus de farines amb les que podem elaborar innombrables varietats de panificats enriquits amb segó de civada, germen de blat, gluten i llavors amb alts nivells nutritius. Cuinar pans, coques o diferents plats experimentant amb diferents tipus de farina, enriqueix la nostra dieta i augmenta també la nostra cultura dins de la cuina. Plats molt senzills, com arrebossats, creps o sopes es poden veure gratament beneficiats, no només a gust sinó a més en valor nutritiu, si li afegim diferents farines.
D’acord a la quantitat de gluten que posseeix en la seva composició les farines es poden classificar en farines fluixes o farines fortes. La farina fluixa posseeix menys quantitat de gluten, absorbeix poca aigua, forma masses fluixes i amb dificultat per llevar, donant origen pans baixos i de textura deficient. No són aptes per fabricar pa però si galetes o altres productes de rebosteria. La farina forta és rica en gluten, té la capacitat de retenir molta aigua, possibilitant la formació de masses consistents i elàstiques, pans de bon aspecte, textura i volum satisfactoris.
Farina integral
Aquesta farina posseeix un alt percentatge de segó. El segó contribueix al descens del colesterol ja regularitzar el trànsit intestinal entra els principals beneficis. Permet una alimentació més sana i natural. La farina integral de segó posseeix un color fosc, a causa que resulta de la mòlta del gra sencer. És una farina forta i pot utilitzar sola.
Farina de gluten
S’extreu del gra de blat i està composta per gluten sec i s’utilitza per millorar i enriquir la farina pobra. No és exactament una farina, sinó la proteïna del blat.
La farina de gluten barrejada amb farina blanca possibilita la preparació d’un pa de textura molt rica i combina a la perfecció amb prunes seques, i pinyons. També es pot utilitzar per arrebossar.
Farina de blat de moro
S’obté de la mòlta dels grans de blat de moro i és el cereal que conté més quantitat de midó. Si aquesta farina s’utilitza sola, no s’aconsegueix aglutinar la massa. La forma més usual de trobar és en forma de polenta, que és una farina més aviat gruixuda o en una mòlta més fina. La veritable farina de blat de moro, dóna esponjositat a les galetes i coques, a més de proporcionar un sabor dolç i ser molt nutritives.
La farina de blat de moro combina molt bé amb formatge, mantega, llet, fruits secs i farina de blat integral. Dóna molt bons resultats a l’hora d’arrebossar o formar una bona massa a la croqueta i galeta salades.
Farina de sègol
És la farina més utilitzada en la panificació després de la de blat. És molt pobre en gluten, per la qual cosa cal afegir un 50% de farina de blat per aconseguir una bona fermentació. La farina de sègol proporciona una textura granulada a la massa i un gust lleugerament amarg. Com més gran sigui el percentatge de sègol utilitzat en la preparació d’un pa, més pla i dens serà el resultat.
És una farina molt nutritiva, rica en potassi, ferro, calci i recomanada en les persones amb problemes cardiovasculars. Amb la farina de sègol s’aconsegueixen boníssimes galetes salades i croquetes ; a més es combina amb anís, llorer i amb farines de blat de moro, civada, ordi, arròs i blat.
Farina de soja
La farina de soja proporciona masses compactes, dolços i més d’atorgar una textura esponjosa i ajudar a que es conservi per més temps el pa de blat. És la farina més rica en proteïnes. El seu contingut en lecitina la transforma en una gran reconstituent del sistema nerviós, molt recomanada per a aquelles persones que necessiten reforçar la memòria i millorar les seves capacitats intel · lectuals.
Aquesta farina és idònia per a les croquetes, pastissos salats, salsa blanca i espessir cremes i salses. En galetes i coques es poden esperar excel · lents resultats i combina molt bé amb llavors, fruits secs i cereals.
Farina de cigró
La farina de cigró s’aconsegueix a partir d’una varietat de cigrons petits mòlts. És molt utilitzada a Orient i l’Índia, sobretot per arrebossar, espessidor de salses i rebosteria. La seva textura és més aviat granulada i si es torra el seu sabor a llegum dóna un toc càlid i més espès als guisats.
La farina de cigró és molt rica en proteïnes i combina molt bé amb farina de blat, coco, ametlles, nous, canyella i mel.
Farina d’arròs
La farina d’arròs integral conté tant el germen com el segó i és més nutritiva i equilibrada que la blanca. El seu sabor és lleugerament dolç i la seva textura proporciona major densitat a les masses.
Per a la rebosteria queda molt bé al combinar-se amb farina de blat. És molt pràctica a l’hora de enfarinar fonts, preparar coques, pans, galetes i per espessir cremes i salses. Combina molt bé amb llavors i mel.
Altres tipus de farina
Existeixen també altres tipus de farina, com la de castanya, garrofa, quinoa, ordi, blat sarraí i civada. Les farines de soja, arròs, civada, mill, blat dur o candial i d’ordi igual que la farina de sègol s’han de complementar amb un percentual de farina de blat per poder amasarlas i aconseguir formació de gluten.
Aquelles persones celíaques ( intolerància al gluten ) poden consumir farina d’arròs, cigró, soja i blat de moro. Amb aquestes farines també es poden preparar exquisits i variats plats.
Font: traduït de Comohacerpara.com