-
Hi ha diferents tipus de farines amb les que podem elaborar innombrables varietats de panificats enriquits amb segó de civada, germen de blat, gluten i llavors amb alts nivells nutritius. Cuinar pans, coques o diferents plats experimentant amb diferents tipus de farina, enriqueix la nostra dieta i augmenta també la nostra cultura dins de la cuina. Plats molt senzills, com arrebossats, creps o sopes es poden veure gratament beneficiats, no només a gust sinó a més en valor nutritiu, si li afegim diferents farines.
D’acord a la quantitat de gluten que posseeix en la seva composició les farines es poden classificar en farines fluixes o farines fortes. La farina fluixa posseeix menys quantitat de gluten, absorbeix poca aigua, forma masses fluixes i amb dificultat per llevar, donant origen pans baixos i de textura deficient. No són aptes per fabricar pa però si galetes o altres productes de rebosteria. La farina forta és rica en gluten, té la capacitat de retenir molta aigua, possibilitant la formació de masses consistents i elàstiques, pans de bon aspecte, textura i volum satisfactoris.
Farina integral
Aquesta farina posseeix un alt percentatge de segó. El segó contribueix al descens del colesterol ja regularitzar el trànsit intestinal entra els principals beneficis. Permet una alimentació més sana i natural. La farina integral de segó posseeix un color fosc, a causa que resulta de la mòlta del gra sencer. És una farina forta i pot utilitzar sola.
Farina de gluten
S’extreu del gra de blat i està composta per gluten sec i s’utilitza per millorar i enriquir la farina pobra. No és exactament una farina, sinó la proteïna del blat.
La farina de gluten barrejada amb farina blanca possibilita la preparació d’un pa de textura molt rica i combina a la perfecció amb prunes seques, i pinyons. També es pot utilitzar per arrebossar.
Farina de blat de moro
S’obté de la mòlta dels grans de blat de moro i és el cereal que conté més quantitat de midó. Si aquesta farina s’utilitza sola, no s’aconsegueix aglutinar la massa. La forma més usual de trobar és en forma de polenta, que és una farina més aviat gruixuda o en una mòlta més fina. La veritable farina de blat de moro, dóna esponjositat a les galetes i coques, a més de proporcionar un sabor dolç i ser molt nutritives.
La farina de blat de moro combina molt bé amb formatge, mantega, llet, fruits secs i farina de blat integral. Dóna molt bons resultats a l’hora d’arrebossar o formar una bona massa a la croqueta i galeta salades.
Farina de sègol
És la farina més utilitzada en la panificació després de la de blat. És molt pobre en gluten, per la qual cosa cal afegir un 50% de farina de blat per aconseguir una bona fermentació. La farina de sègol proporciona una textura granulada a la massa i un gust lleugerament amarg. Com més gran sigui el percentatge de sègol utilitzat en la preparació d’un pa, més pla i dens serà el resultat.
És una farina molt nutritiva, rica en potassi, ferro, calci i recomanada en les persones amb problemes cardiovasculars. Amb la farina de sègol s’aconsegueixen boníssimes galetes salades i croquetes ; a més es combina amb anís, llorer i amb farines de blat de moro, civada, ordi, arròs i blat.
Farina de soja
La farina de soja proporciona masses compactes, dolços i més d’atorgar una textura esponjosa i ajudar a que es conservi per més temps el pa de blat. És la farina més rica en proteïnes. El seu contingut en lecitina la transforma en una gran reconstituent del sistema nerviós, molt recomanada per a aquelles persones que necessiten reforçar la memòria i millorar les seves capacitats intel · lectuals.
Aquesta farina és idònia per a les croquetes, pastissos salats, salsa blanca i espessir cremes i salses. En galetes i coques es poden esperar excel · lents resultats i combina molt bé amb llavors, fruits secs i cereals.
Farina de cigró
La farina de cigró s’aconsegueix a partir d’una varietat de cigrons petits mòlts. És molt utilitzada a Orient i l’Índia, sobretot per arrebossar, espessidor de salses i rebosteria. La seva textura és més aviat granulada i si es torra el seu sabor a llegum dóna un toc càlid i més espès als guisats.
La farina de cigró és molt rica en proteïnes i combina molt bé amb farina de blat, coco, ametlles, nous, canyella i mel.
Farina d’arròs
La farina d’arròs integral conté tant el germen com el segó i és més nutritiva i equilibrada que la blanca. El seu sabor és lleugerament dolç i la seva textura proporciona major densitat a les masses.
Per a la rebosteria queda molt bé al combinar-se amb farina de blat. És molt pràctica a l’hora de enfarinar fonts, preparar coques, pans, galetes i per espessir cremes i salses. Combina molt bé amb llavors i mel.
Altres tipus de farina
Existeixen també altres tipus de farina, com la de castanya, garrofa, quinoa, ordi, blat sarraí i civada. Les farines de soja, arròs, civada, mill, blat dur o candial i d’ordi igual que la farina de sègol s’han de complementar amb un percentual de farina de blat per poder amasarlas i aconseguir formació de gluten.
Aquelles persones celíaques ( intolerància al gluten ) poden consumir farina d’arròs, cigró, soja i blat de moro. Amb aquestes farines també es poden preparar exquisits i variats plats.
Font: traduït de Comohacerpara.com -
A molts països d’Europa, la pinya és el paradigma de les fruites vingudes del Nou Món.
Refrescant i digestiva, com a postres és ideal per a moltes persones, que veuen en aquesta fruita el colofó ideal dels seus àpats.
El seu principi actiu més rellevant és la bromelia, un enzim (ferment), que igual que la pepsina de l’estomac és capaç d’accelerar la digestió de les proteïnes.
Es pot dir que actua com a substitut del suc gàstric, quan aquest és segregat en escassa quantitat, afavorint el pas dels aliments per l’estomac i millorant la digestió.
El suc de la pinya és un diürètic suau, s’utilitza en dietes d’aprimament, ja que és un reductor de la gana. -
Aquesta setmana tenim a River una oferta especial de Vive Soy a 0,87 €, i volíem aprofitar l’ocasió per explicar-vos algunes caràcterístiques d’aquesta beguda obtinguda del soia, també anomenada suc de soia i erròniament llet de soia, que hem trobat a la web Vitònica.
En primer lloc té una composició totalment diferent a la llet de vaca i, per tant, posseeix avantatges i desavantatges respecte a aquesta. El fet d’anomenar-la llet de soja ha creat la idea que es tracta d’un líquid igual de nutritiu que la llet de vaca i que a més, resulta avantatjós per no contenir lactosa ni les proteïnes que moltes vegades causa al·lèrgies o intoleràncies. No obstant això, no és igual ingerir beguda de soia que llet.
La llet de vaca conté més hidrats que la beguda a base de soja en la seva forma natural i entre ells, es troba el sucre anomenat lactosa que moltes vegades no es tolera. No obstant això, algunes begudes comercials a base de soja porten sucre afegit i el seu percentatge d’hidrats pot igualar al de la llet de vaca.
Pel que fa a les proteïnes, tenen un alt percentatge semblant al de la llet de vaca, però mai hem d’oblidar que es tracta de proteïnes d’origen vegetal i per això, sempre resulten de major qualitat les de la llet de vaca. Fins i tot, perquè aquestes begudes no perdin el valor nutricional propi de les vitamines i minerals de la llet s’enriqueixen amb calci i vitamines A, D i del complex B.
Respecte als greixos, la llet de vaca té més quantitat i a més, són principalment saturats, mentre que les begudes de soja té en poques quantitats majorment àcids grassos insaturats.
Les begudes de soja no tenen colesterol, sinó fitosterols i isoflavones de poder antioxidant, de manera que moltes persones han preferit optar amb aquestes per reduir els greixos de la dieta. Tanmateix, hem de tenir en compte que la beguda de soja no és un substitut de la llet de vaca, llevat d’excepcions d’al·lèrgia a les proteïnes que porta aquesta.
Només cal conèixer aquestes diferències i considerar la beguda de soja com un suc que no és una llet i per tant, que només pot usar-se com a reemplaçament de les mateixes en ocasions particulars.
Si voleu més informació sobre aquest producte o algun altre de bio, només acosteu-vos a la nostra secció EcoRiver i segurament et podrem assessorar.
-
Finalment ha començat l’estiu i tornen les ganes del gaspatxo i de les sopes fredes, pel que us proposem aquest cop una variant molt interessant per combatre aquests forts calors, aprofitant l’oferta de síndria negra que tenim a River aquesta setmana.Ingredients:
800 g de polpa de síndria negra (sense llavors)
250 g de maduixes
1 poma
1/2 meló Gàl·lia
vinagre de gerds
pebre negre recent mòlt
fulletes de mentaPreparació:
Netejar la síndria i triturar o liquar la polpa, reservant uns trossets per picar-los.Rentar i treure el peduncle a les maduixes, picar a trossets i incorporar al suc de síndria. Repetir l’operació amb la el meló i la poma.
Incorporar, trossejada, la polpa de síndria que havíem reservat.
Esquitxar lleugerament amb el vinagre de gerds i el pebre negre.
Adornar amb menta i servir molt fred.Que ho gaudiu!
-
Ingredients:
300grs de xampinyons
1 ceba mitjana
3 grans d’all
1 ou
julivert
sal marina
5 cullerades de farina
1/2 l. de llet
pa ratllat
oli d’oliva
PREPARACIÓ:
Netejar i picar be els xampinyons, la ceba i l’all.
En una paella, amb dues cullerades d’oli, es fregeix a foc suau la picada anterior amb una mica de sal.
S’afegeix el julivert picat es remou be i es passa a un altre recipient per poder-ho triturar amb la batedora.
Es torna a dipositar la barreja a la mateixa paella, s’hi afegeix la farina, i es remou be fins que quedi daurat.
Retirar momentàniament del foc per afegir-hi la llet, al temps que es remou sense parar per evitar que es facin grumolls.
Tornar a posar al foc i deixar que es cogui, remoure de tant en tant. Ha de quedar una massa lligada ni molt tova ni excessivament dura.
Ficar la massa en un plat per que es refredi i formar les croquetes, passar-les per ou batut i pa ratllat, deixar secar les croquetes uns minuts.
Posar un paella al foc amb oli suficient per fregir les croquetes fins que estiguin daurades.
-
INGREDIENTS:100grs. de margarina vegetal
80grs. de sucre de canya
2 cullerades de llet
1 cullerada de mel
200grs. de flocs de civada
PREPARACIÓ:
Posar en una cassola petita la margarina, el sucre, la mel i la llet. Dissoldre a foc molt suau removent constantment. Retirar del foc quan el sucre estigui desfet. Encendre el forn. Triar els flocs de civada eliminant qualsevol impuresa. Afegir-los al xarop que tenim preparat barrejant-ho be.
Untar un motlle de parets baixes amb una mica d’oli. Estendre-hi la barreja que tenim preparada de manera que quedi una capa prima i uniforme. Introduir al forn i coure a foc mig fins que la superfície quedi daurada. Treure del forn i tallar a quadrats d’uns quatre centímetres. Deixar refredar en el motlle fins que quedin consistents.
Es poden guardar en un pot hermètic durant dues setmanes.
-
Les maduixes posseeixen unes remarcables qualitats curatives.
Ha arribat el temps de les maduixes. Fruita aquesta estimada per grans i petits, ja que es considerada una delícia pel paladar.
Però a més com ja sabien a l’antiguitat , especialment els sanadors, posseeixen unes remarcables qualitats curatives.
La famosa cura de maduixes, que consisteix en alimentar-se durant uns dies únicament amb aquesta fruita, fins a 1,5kg diari – sempre sota supervisió mèdica – ajuda en les següents pertorbacions físiques: estrenyiment, gota, reumatisme, mala circulació, problemes de ronyó, fetge, etc.
També en el camp de la bellesa les maduixes tenen el seu lloc, ja que el seu consum ens garanteix una pell resplendent.
Però el seu contingut en minerals i vitamines i les seves interessants propietats depuratives converteixen les maduixes en una fruita convenient per a tots.
-
Aviat arribarà el bon temps i amb ell les persones amb problemes circulatoris, tornaran a sentir les cames pesades i a trobar-se cansades i sense forces per afrontar el dia a dia.El castanyer d’índia es un arbre originari de Constantinopla, que va ser portat a Àustria i posteriorment a altres països d’Europa.
Era principis del segle XVII, i en aquella època no se li va donar massa importància. Se’l va considerar un arbre ornamental mes, com molts que arribaven procedents de “Les Índies”.
El seu fruit – les castanyes – no son comestibles, ja que a banda de ser amargues
provoquen trastorns digestius, però aquests fruits i l’escorça de les branques
joves, contenen una sèrie de principis actius que resulten providencials a totes
aquelles persones que pateixen trastorns circulatoris.Aquestes son les seves propietats:
- Augmenta el to de les parets venoses, les venes es contrauen i disminueix la
pressió sanguínia, especialment a les extremitats inferiors. - Enforteix els capil·lars, fent que disminueixi la seva permeabilitat, afavorint així
la desaparició de edemes i inflamacions.
Això fa que aquesta planta sigui especialment útil en casos de varius, insuficiència venosa, i cames pesades, tromboflebitis, hemorroides,
i en problemes de pròstata, resulta molt efectiva ja que redueix la congestió
e hipertrofia d’aquesta glàndula, redueix la mida de la pròstata inflamada
facilitant la sortida de la orina.A EcoRiver trobareu Castanyer d’índia en extracte i comprimits.
- Augmenta el to de les parets venoses, les venes es contrauen i disminueix la
-
Aquest humil i petit arbust guarda un munt d’interessants i profitosos secrets.
Els antics egipcis, que eren gent molt sabia, feien servir la farigola per preparar els seus ungüents d’embalsamar. Curiosament, 3000 anys desprès continua sent utilitzada per embalsamadors i taxidermistes, per la seva capacitat d’impedir la putrefacció i la proliferació bacteriana.
Però a banda d’això veureu com la farigola te múltiples propietats medicinals. Es desinfectant i la seva acció antisèptica es localitza sobre l’aparell digestiu, respiratori i genitourinari.
Al contrari dels antibiòtics, que destrueixen els glòbuls blancs, la farigola reforça el sistema immunitari, estimulant la formació de leucòcits. Revitalitzant de l’organisme, la farigola tonifica el intel·lecte, però sense els efectes secundaris del te o cafè. Es eficaç tant per l’esgotament físic com psíquic. Afavoreix la digestió, impedeix l’aparició de gasos i neteja els residus provocats pels desequilibris de la flora intestinal. La farigola es de gran ajut al nostre sistema respiratori, pel seu poder antisèptic resulta útil en grips, laringitis, bronquitis i asma. Te grans propietats diürètiques i desinfectants, l’ús de la farigola esta indicada també en infeccions urinàries.
Als que pateixen artritis i reumatisme, la farigola els depurarà eliminant de la sang els residus àcids causants dels seus problemes de salut. Sense oblidar-nos de l’important us culinari, la farigola donarà un sabor aromàtic a amanides,sopes, rostits llegums, etc..
Ja veieu doncs, que aquest humil i petit arbust guarda un munt d’interessants i
profitosos secrets. -
La magrana es una fruita única.
La magrana es una fruita única, tant pel seu aspecte com per les seves característiques dietoterapèutiques i nutritives.
Aquesta fruita te la virtut de poder madurar arrencada de l’arbre, sense que per això perdi les seves propietats.
A la majoria de països, la magrana no es massa preuada, però existeixen nombroses proves de que des de la mes remota antiguitat ha estat considerada com a un aliment i remei de la màxima importància.
A l’antic Egipte ja es cultivava, obtenint-ne un nèctar que els súbdits del faraó bevien amb fruïció.
Molts poetes han cantat a la magrana i els metges a l’antiguitat li tenien molta estima.
Actualment la magrana es cultiva a tots els països del Mediterrani, també es troben extenses plantacions a Àsia Central, Xina i l’ India. Els espanyols la van portar a Amèrica durant la reconquista, estenent-se el seu cultiu per totes les zones tropicals i subtropicals del continent,
des de Califòrnia fins a Xile o Argentina.
Actualment i desprès d’anys d’un cert oblit, es considera a la magrana com a una autèntica font de vida, per les seves potents propietats antioxidants i anticancerígenes.
La seva popularitat es dalt de tot, consumint-se el suc que a banda del seu agradable
sabor posseeix infinitat d’avantatges terapèutics.
-
Visita
