-
100grs. de margarina vegetal
80grs. de sucre de canya
2 cullerades de llet
1 cullerada de mel
200grs. de flocs de civada
PREPARACIÓ:
Posar en una cassola petita la margarina, el sucre, la mel i la llet. Dissoldre a foc molt suau removent constantment. Retirar del foc quan el sucre estigui desfet. Encendre el forn. Triar els flocs de civada eliminant qualsevol impuresa. Afegir-los al xarop que tenim preparat barrejant-ho be.
Untar un motlle de parets baixes amb una mica d’oli. Estendre-hi la barreja que tenim preparada de manera que quedi una capa prima i uniforme. Introduir al forn i coure a foc mig fins que la superfície quedi daurada. Treure del forn i tallar a quadrats d’uns quatre centímetres. Deixar refredar en el motlle fins que quedin consistents.
Es poden guardar en un pot hermètic durant dues setmanes.
-
La magrana es una fruita única, tant pel seu aspecte com per les seves característiques dietoterapèutiques i nutritives.
Aquesta fruita te la virtut de poder madurar arrencada de l’arbre, sense que per això perdi les seves propietats.
A la majoria de països, la magrana no es massa preuada, però existeixen nombroses proves de que des de la mes remota antiguitat ha estat considerada com a un aliment i remei de la màxima importància.
A l’antic Egipte ja es cultivava, obtenint-ne un nèctar que els súbdits del faraó bevien amb fruïció.
Molts poetes han cantat a la magrana i els metges a l’antiguitat li tenien molta estima.
Actualment la magrana es cultiva a tots els països del Mediterrani, també es troben extenses plantacions a Àsia Central, Xina i l’ India. Els espanyols la van portar a Amèrica durant la reconquista, estenent-se el seu cultiu per totes les zones tropicals i subtropicals del continent,
des de Califòrnia fins a Xile o Argentina.
Actualment i desprès d’anys d’un cert oblit, es considera a la magrana com a una autèntica font de vida, per les seves potents propietats antioxidants i anticancerígenes.
La seva popularitat es dalt de tot, consumint-se el suc que a banda del seu agradable
sabor posseeix infinitat d’avantatges terapèutics.



