-
Diem que un meló està cogombre quan encara no ha madurat el suficient per adquirir el seu típic sabor dolç que el converteix en una de les fruites més sucoses i refrescants de l’estiu.
Es creu que els seus orígens són Africans, estenent-se al llarg dels anys per diversos països, fins que en temps de Jesucrist va arribar a Espanya, per mitjà dels àrabs. Per aquella època eren petits i gens dolços, però gràcies a la hibridació, van guanyar en volum i sabor.
El meló està disponible pràcticament tot l’any, però la seva millor època se situa entre abril i octubre.
Aquesta fruita presenta una proporció molt elevada d’aigua (90-95%), cosa, que no la fa recomanable com a postres, ja que dilueix massa els sucs gàstrics, entorpint la digestió. Antigament hi havia el costum de consumir-la abans dels àpats.
El meló aporta sucres naturals en una proporció moderada(5%), vitamines (C, B1,B6, Àcid fòlic), Betacarotens i minerals(potassi, ferro, magnesi). Es tracta d’un bon remei en casos de deshidratació, estats febrils i sudoració excessiva.
La composició nutricional del meló el converteix en un bon aliat per la funció renal, i resulta especialment indicat (pels seus efectes alcalinitzants i diürètics) a qui pateix infeccions recurrents o càlculs urinaris, així com als estats incipients d’insuficiència renal.
-
Visita
