-
L’any 2012, a la Fruiteria de River es van introduir fruita i verdura ecològiques de “L’hort de ponent”, marca comercialitzada per “Cal Valls”.Es complementava així la proposta d’articles biològics que el client conscienciat amb el món alternatiu pot trobar al nostre Hipermercat.
Actualment, i per a major comoditat del consumidor d’aliments ecològics, aquesta oferta s’ha traslladat a l’entrada d’Ecoriver.
Per tot aquell a qui li agradi alimentar-se de fruita i verdura del temps, amb tot el sabor i la garantia d’un proveïdor com “Cal Valls”, conegut arreu per el gran nivell de qualitat dels seus productes.Tots els divendres “L’hort de ponent” ens ofereix deliciosos vegetals, acabats de collir, per què qui ho desitgi pugui gaudir d’un ventall de sabors únics.
Veniu a Ecoriver i comproveu el nostre interessant assortiment, però si trobeu a faltar algun producte dins la gama que us oferim, no dubteu a demanar-ho, gustosament prendrem nota i l’afegirem a la nostra oferta setmanal de fresquíssims aliments de l’horta.”
-

Soria Natural, és un dels laboratoris més prestigiosos d´Espanya.
Va néixer l’any 1982, quan el mercat de la medicina natural al país veí començava a desenvolupar-se.
L’impulsor va ser l’Antonio Esteban, gran coneixedor de les propietats terapèutiques de les plantes. Dedicat en cos i ànima al projecte de Soria Natural, va començar amb un procediment molt senzill d’envasat de plantes medicinals, essent conscient que ho hauria de sofisticar. Amb el temps, va muntar una petita factoria que actualment ha esdevingut un referent dins del sector de la medicina natural.
Eficàcia, seguretat i qualitat al servei de la salut.
En aquests tres valors es pot resumir la raó de ser de Soria Natural.
Però, per arribar-hi, ha estat necessari posar tots els mitjans perquè la continua investigació, el dinamisme, qualitat, formació de l’equip humà i el respecte per el medi ambient, siguin els principis que regeixin l’activitat de Soria Natural.
Aquest laboratori obté dels seus propis cultius ecològics la major part de les matèries primes que utilitza en l’elaboració dels seus productes. Dits cultius s’estenen en una plantació de més de 320 hectàrees, certificats com a ecològics, trobant-se propers al laboratori. 70 espècies diferents de plantes creixen en les proximitats del Duero, en un entorn net i privilegiat a 1.200m d’altitud.
Gràcies a la rigorositat del clima i a que són cultivades, recollides i assecades en la estació precisa, de manera òptima i durant la fase de la lluna més propicia, les matèries primes utilitzades per Soria Natural contenen una alta concentració de principis actius.
Aquests cultius son regats amb aigua de pluja i font, i adobats amb material orgànic vegetal.
Un dels segells d’identitat de Soria Natural és el seu estricte control de qualitat.
Aquest laboratori està acreditat per les autoritats sanitàries de qualsevol país com a un dels que compleix les més estrictes normes de qualitat en tots els processos de fabricació.
La seva moderna tecnologia els permet realitzar la medició del nivell de pesticides i plaguicides, metalls pesants, anàlisis microbiològiques, de radioactivitat, micotoxines i al·lèrgens, estudis d’estabilitat, etc.
Des dels seus inicis, Soria Natural tenia les idees molt clares sobre la forma de treballar amb qualitat dins del món de la fitoteràpia, fabricant productes eficaços amb efectes terapèutics fiables.
Avui dia, el resultat de tots aquests esforços és una realitat.
-
La Quinua Reial, és una varietat de quinoa originària de la zona salina de Uyuni, a més de 3.600 m d’altitud. Ja estava considerada de gran importància nutricional en l’època dels inques. Va servir com a aliment prioritari a les civilitzacions precolombines i encara avui dia segueix sent la base de l’alimentació dels habitants de L’Altiplà Bolivià.
És l’únic aliment vegetal que conté tots els aminoàcids essencials, vitamines, i oligoelements que el cos humà necessita. I comparada amb altres cereals, té una quantitat més important de fòsfor, potassi, magnesi, ferro, i calci, sent molt pobre en calories. No conté gluten, és rica en fibra, ajuda a reduir el colesterol i és de fàcil digestió.
La seva excel·lent composició nutricional ha permès incloure la quinoa com a possible aliment alternatiu a la dieta dels astronautes de la NASA, durant els vols espacials de llarga duració.
Les Nacions Unides van declarar el 2013, com a l’any internacional de la quinoa.Tots els productes de la gamma Quinua Reial, han estat elaborats amb quinoa reial ecològica de comerç just i consum responsable. L’associació encarregada de la seva producció és ANAPQUI (Associació Nacional de Productors de Quinoa), una entitat sense ànim de lucre que inverteix els beneficis de l’exportació d’aquest cereal en millorar les condicions de vida dels agricultors i habitants de la zona.
A EcoRiver podeu trobar un ampli assortiment de productes d’aquesta gamma: Quinua Reial blanca, Quinua Reial vermella, Quinua Reial negra. Farina, flocs, pastes de sopa, a més de la refrescant beguda vegetal d’arròs i Quinua Reial, i el deliciós xarop elaborat amb la Quinua Reial Boliviana.
Únic al mercat que donarà un toc diferent en infusions, postres, tes, cafès, endolcint també les torrades i biscotes de l’esmorzar. -
Mousse d’espàrrecs i tofu
Ingredients:
400 g. d’espàrrecs
250 g. tofu natural
1 clara d’ou
2 rovells d’ou dur
1 cullerada d’oli d’oliva
1 cullerada de suc de llimona
sal i pebre
crostonsPreparació:
Es couen els espàrrecs durant 5 minuts. S’escorren bé i es passen pel passapuré, reservant unes quantes puntes per a la decoració final.
A continuació es posen de nou al foc per eliminar l’excés d’aigua.
Es trituren a la batedora els rovells dels ous durs amb el tofu, l’oli, el pebre i la sal.
Després ho barregem amb el puré d’espàrrecs i el suc de la llimona.
Pugem la clara a punt de neu i incorporem lentament la crema d’espàrrecs.
Ho servim en copes i decorem amb les puntes d’espàrrec i els crostons.
-
Diem que un meló està cogombre quan encara no ha madurat el suficient per adquirir el seu típic sabor dolç que el converteix en una de les fruites més sucoses i refrescants de l’estiu.
Es creu que els seus orígens són Africans, estenent-se al llarg dels anys per diversos països, fins que en temps de Jesucrist va arribar a Espanya, per mitjà dels àrabs. Per aquella època eren petits i gens dolços, però gràcies a la hibridació, van guanyar en volum i sabor.
El meló està disponible pràcticament tot l’any, però la seva millor època se situa entre abril i octubre.
Aquesta fruita presenta una proporció molt elevada d’aigua (90-95%), cosa, que no la fa recomanable com a postres, ja que dilueix massa els sucs gàstrics, entorpint la digestió. Antigament hi havia el costum de consumir-la abans dels àpats.
El meló aporta sucres naturals en una proporció moderada(5%), vitamines (C, B1,B6, Àcid fòlic), Betacarotens i minerals(potassi, ferro, magnesi). Es tracta d’un bon remei en casos de deshidratació, estats febrils i sudoració excessiva.
La composició nutricional del meló el converteix en un bon aliat per la funció renal, i resulta especialment indicat (pels seus efectes alcalinitzants i diürètics) a qui pateix infeccions recurrents o càlculs urinaris, així com als estats incipients d’insuficiència renal.
-
4 tomàquets
1 tassa de pèsols
1 cullerada de maionesa
1 patata
250gr. de tofu natural
1 pastanaga
½ ceba
salPREPARACIÓ:
Es fan coure la patata, la pastanaga i els pèsols amb poca aigua i una mica de sal.Un cop cuit hi afegim la ceba i el tofu ben picats, a més de la maionesa.
Barregem bé, fins a obtenir una pasta homogènia.
Buidem la polpa dels tomàquets i els farcim amb la pasta anterior.
Abans de servir, podem adobar els tomàquets amb una mica d’alfàbrega i ou ratllat.
-
Hi ha diferents tipus de farines amb les que podem elaborar innombrables varietats de panificats enriquits amb segó de civada, germen de blat, gluten i llavors amb alts nivells nutritius. Cuinar pans, coques o diferents plats experimentant amb diferents tipus de farina, enriqueix la nostra dieta i augmenta també la nostra cultura dins de la cuina. Plats molt senzills, com arrebossats, creps o sopes es poden veure gratament beneficiats, no només a gust sinó a més en valor nutritiu, si li afegim diferents farines.
D’acord a la quantitat de gluten que posseeix en la seva composició les farines es poden classificar en farines fluixes o farines fortes. La farina fluixa posseeix menys quantitat de gluten, absorbeix poca aigua, forma masses fluixes i amb dificultat per llevar, donant origen pans baixos i de textura deficient. No són aptes per fabricar pa però si galetes o altres productes de rebosteria. La farina forta és rica en gluten, té la capacitat de retenir molta aigua, possibilitant la formació de masses consistents i elàstiques, pans de bon aspecte, textura i volum satisfactoris.
Farina integral
Aquesta farina posseeix un alt percentatge de segó. El segó contribueix al descens del colesterol ja regularitzar el trànsit intestinal entra els principals beneficis. Permet una alimentació més sana i natural. La farina integral de segó posseeix un color fosc, a causa que resulta de la mòlta del gra sencer. És una farina forta i pot utilitzar sola.
Farina de gluten
S’extreu del gra de blat i està composta per gluten sec i s’utilitza per millorar i enriquir la farina pobra. No és exactament una farina, sinó la proteïna del blat.
La farina de gluten barrejada amb farina blanca possibilita la preparació d’un pa de textura molt rica i combina a la perfecció amb prunes seques, i pinyons. També es pot utilitzar per arrebossar.
Farina de blat de moro
S’obté de la mòlta dels grans de blat de moro i és el cereal que conté més quantitat de midó. Si aquesta farina s’utilitza sola, no s’aconsegueix aglutinar la massa. La forma més usual de trobar és en forma de polenta, que és una farina més aviat gruixuda o en una mòlta més fina. La veritable farina de blat de moro, dóna esponjositat a les galetes i coques, a més de proporcionar un sabor dolç i ser molt nutritives.
La farina de blat de moro combina molt bé amb formatge, mantega, llet, fruits secs i farina de blat integral. Dóna molt bons resultats a l’hora d’arrebossar o formar una bona massa a la croqueta i galeta salades.
Farina de sègol
És la farina més utilitzada en la panificació després de la de blat. És molt pobre en gluten, per la qual cosa cal afegir un 50% de farina de blat per aconseguir una bona fermentació. La farina de sègol proporciona una textura granulada a la massa i un gust lleugerament amarg. Com més gran sigui el percentatge de sègol utilitzat en la preparació d’un pa, més pla i dens serà el resultat.
És una farina molt nutritiva, rica en potassi, ferro, calci i recomanada en les persones amb problemes cardiovasculars. Amb la farina de sègol s’aconsegueixen boníssimes galetes salades i croquetes ; a més es combina amb anís, llorer i amb farines de blat de moro, civada, ordi, arròs i blat.
Farina de soja
La farina de soja proporciona masses compactes, dolços i més d’atorgar una textura esponjosa i ajudar a que es conservi per més temps el pa de blat. És la farina més rica en proteïnes. El seu contingut en lecitina la transforma en una gran reconstituent del sistema nerviós, molt recomanada per a aquelles persones que necessiten reforçar la memòria i millorar les seves capacitats intel · lectuals.
Aquesta farina és idònia per a les croquetes, pastissos salats, salsa blanca i espessir cremes i salses. En galetes i coques es poden esperar excel · lents resultats i combina molt bé amb llavors, fruits secs i cereals.
Farina de cigró
La farina de cigró s’aconsegueix a partir d’una varietat de cigrons petits mòlts. És molt utilitzada a Orient i l’Índia, sobretot per arrebossar, espessidor de salses i rebosteria. La seva textura és més aviat granulada i si es torra el seu sabor a llegum dóna un toc càlid i més espès als guisats.
La farina de cigró és molt rica en proteïnes i combina molt bé amb farina de blat, coco, ametlles, nous, canyella i mel.
Farina d’arròs
La farina d’arròs integral conté tant el germen com el segó i és més nutritiva i equilibrada que la blanca. El seu sabor és lleugerament dolç i la seva textura proporciona major densitat a les masses.
Per a la rebosteria queda molt bé al combinar-se amb farina de blat. És molt pràctica a l’hora de enfarinar fonts, preparar coques, pans, galetes i per espessir cremes i salses. Combina molt bé amb llavors i mel.
Altres tipus de farina
Existeixen també altres tipus de farina, com la de castanya, garrofa, quinoa, ordi, blat sarraí i civada. Les farines de soja, arròs, civada, mill, blat dur o candial i d’ordi igual que la farina de sègol s’han de complementar amb un percentual de farina de blat per poder amasarlas i aconseguir formació de gluten.
Aquelles persones celíaques ( intolerància al gluten ) poden consumir farina d’arròs, cigró, soja i blat de moro. Amb aquestes farines també es poden preparar exquisits i variats plats.
Font: traduït de Comohacerpara.com -
A molts països d’Europa, la pinya és el paradigma de les fruites vingudes del Nou Món.
Refrescant i digestiva, com a postres és ideal per a moltes persones, que veuen en aquesta fruita el colofó ideal dels seus àpats.
El seu principi actiu més rellevant és la bromelia, un enzim (ferment), que igual que la pepsina de l’estomac és capaç d’accelerar la digestió de les proteïnes.
Es pot dir que actua com a substitut del suc gàstric, quan aquest és segregat en escassa quantitat, afavorint el pas dels aliments per l’estomac i millorant la digestió.
El suc de la pinya és un diürètic suau, s’utilitza en dietes d’aprimament, ja que és un reductor de la gana. -
Aquesta setmana descobrim un avantatge més en el lluç, a més a més de l’increïble preu de 5,25 €/kilo que oferim a River.Si vols baixar de pes cal que sàpigues que aquest peix no és només bo per controlar la tensió arterial sinó també per aprimar-se. Ja es coneixien molts avantatges del lluç, però un estudi clínic realitzat pel Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa ha arribat a que també ajuda a reduir el perímetre de la cintura, esdevenint un aprimant natural.
El peix blanc és font natural de omega3 (prevé malalties cardiovasculars, pulmonars, inflamatòries, càncer, etc), però no només això sinó que també té un baix contingut en greix. Per fer aquest estudi, els investigadors van estudiar el consum habitual de lluç sobre pacients sans dels hospitals i van arribar a la conclusió que amb només 100 grams de lluç es millorava la massa corporal i el colesterol. La segona investigació es va realitzar amb 250 pacients que tenien risc cardiovascular durant 8 setmanes. Descobrint que no només es reduïa el greix de l’abdomen sinó que també rebaixaven el risc cardiovascular.
Només 100 grams, una quantitat petita, en el seu consum habitual durant un temps, poden ajudar-te a aprimar de manera natural, sense esforços. Per això mateix, això obre camí a la investigació de les avantatges del peix blau i d’omega 3, però també ens porta a consumir lluç amb freqüència pot ajudar-nos a aprimar sense productes de dubtosa capacitat aprimant i sense esforços. El lluç es pot preparar de diverses formes i té un sabor agradable, es pot combinar amb altres menjars, i 100 grams no és una quantitat desproporcionada.
-
Aquesta setmana tenim a River una oferta especial de Vive Soy a 0,87 €, i volíem aprofitar l’ocasió per explicar-vos algunes caràcterístiques d’aquesta beguda obtinguda del soia, també anomenada suc de soia i erròniament llet de soia, que hem trobat a la web Vitònica.
En primer lloc té una composició totalment diferent a la llet de vaca i, per tant, posseeix avantatges i desavantatges respecte a aquesta. El fet d’anomenar-la llet de soja ha creat la idea que es tracta d’un líquid igual de nutritiu que la llet de vaca i que a més, resulta avantatjós per no contenir lactosa ni les proteïnes que moltes vegades causa al·lèrgies o intoleràncies. No obstant això, no és igual ingerir beguda de soia que llet.
La llet de vaca conté més hidrats que la beguda a base de soja en la seva forma natural i entre ells, es troba el sucre anomenat lactosa que moltes vegades no es tolera. No obstant això, algunes begudes comercials a base de soja porten sucre afegit i el seu percentatge d’hidrats pot igualar al de la llet de vaca.
Pel que fa a les proteïnes, tenen un alt percentatge semblant al de la llet de vaca, però mai hem d’oblidar que es tracta de proteïnes d’origen vegetal i per això, sempre resulten de major qualitat les de la llet de vaca. Fins i tot, perquè aquestes begudes no perdin el valor nutricional propi de les vitamines i minerals de la llet s’enriqueixen amb calci i vitamines A, D i del complex B.
Respecte als greixos, la llet de vaca té més quantitat i a més, són principalment saturats, mentre que les begudes de soja té en poques quantitats majorment àcids grassos insaturats.
Les begudes de soja no tenen colesterol, sinó fitosterols i isoflavones de poder antioxidant, de manera que moltes persones han preferit optar amb aquestes per reduir els greixos de la dieta. Tanmateix, hem de tenir en compte que la beguda de soja no és un substitut de la llet de vaca, llevat d’excepcions d’al·lèrgia a les proteïnes que porta aquesta.
Només cal conèixer aquestes diferències i considerar la beguda de soja com un suc que no és una llet i per tant, que només pot usar-se com a reemplaçament de les mateixes en ocasions particulars.
Si voleu més informació sobre aquest producte o algun altre de bio, només acosteu-vos a la nostra secció EcoRiver i segurament et podrem assessorar.










