-
Aquest humil i petit arbust guarda un munt d’interessants i profitosos secrets.
Els antics egipcis, que eren gent molt sabia, feien servir la farigola per preparar els seus ungüents d’embalsamar. Curiosament, 3000 anys desprès continua sent utilitzada per embalsamadors i taxidermistes, per la seva capacitat d’impedir la putrefacció i la proliferació bacteriana.
Però a banda d’això veureu com la farigola te múltiples propietats medicinals. Es desinfectant i la seva acció antisèptica es localitza sobre l’aparell digestiu, respiratori i genitourinari.
Al contrari dels antibiòtics, que destrueixen els glòbuls blancs, la farigola reforça el sistema immunitari, estimulant la formació de leucòcits. Revitalitzant de l’organisme, la farigola tonifica el intel·lecte, però sense els efectes secundaris del te o cafè. Es eficaç tant per l’esgotament físic com psíquic. Afavoreix la digestió, impedeix l’aparició de gasos i neteja els residus provocats pels desequilibris de la flora intestinal. La farigola es de gran ajut al nostre sistema respiratori, pel seu poder antisèptic resulta útil en grips, laringitis, bronquitis i asma. Te grans propietats diürètiques i desinfectants, l’ús de la farigola esta indicada també en infeccions urinàries.
Als que pateixen artritis i reumatisme, la farigola els depurarà eliminant de la sang els residus àcids causants dels seus problemes de salut. Sense oblidar-nos de l’important us culinari, la farigola donarà un sabor aromàtic a amanides,sopes, rostits llegums, etc..
Ja veieu doncs, que aquest humil i petit arbust guarda un munt d’interessants i
profitosos secrets. -
La magrana es una fruita única.
La magrana es una fruita única, tant pel seu aspecte com per les seves característiques dietoterapèutiques i nutritives.
Aquesta fruita te la virtut de poder madurar arrencada de l’arbre, sense que per això perdi les seves propietats.
A la majoria de països, la magrana no es massa preuada, però existeixen nombroses proves de que des de la mes remota antiguitat ha estat considerada com a un aliment i remei de la màxima importància.
A l’antic Egipte ja es cultivava, obtenint-ne un nèctar que els súbdits del faraó bevien amb fruïció.
Molts poetes han cantat a la magrana i els metges a l’antiguitat li tenien molta estima.
Actualment la magrana es cultiva a tots els països del Mediterrani, també es troben extenses plantacions a Àsia Central, Xina i l’ India. Els espanyols la van portar a Amèrica durant la reconquista, estenent-se el seu cultiu per totes les zones tropicals i subtropicals del continent,
des de Califòrnia fins a Xile o Argentina.
Actualment i desprès d’anys d’un cert oblit, es considera a la magrana com a una autèntica font de vida, per les seves potents propietats antioxidants i anticancerígenes.
La seva popularitat es dalt de tot, consumint-se el suc que a banda del seu agradable
sabor posseeix infinitat d’avantatges terapèutics.
-
Visita
